Les constel·lacions familiars és una metodologia sistèmica creada per Bert Hellinger, psicoterapeuta Alemany, l’objectiu de les quals és resoldre problemes o ferides que puguin existir en les famílies entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi d’assistir al taller de constel·lacions familiars que ha impartit el Joan Garriga a Barcelona. En primer lloc agrair el treball fet per tots els companys del grup, molts dels quals s’han obert  generosament a exposar els seus problemes, moguts bàsicament per una gran motivació a resoldre’ls. Per altra banda agrair també  al Joan la seva gran dedicació, atenció, respecte i sentit de l’ humor.

Personalment el taller m’ha mostrat com tot sistema familiar està format per una energia i uns llaços entre els que hi formen part. Aquests llaços poden ser potenciadors per als membres o bé pot existir algun desordre que evoqui dificultats  a les persones del sistema. L’objectiu de les constel·lacions és restaurar l’harmonia interna d’un mateix  i sanar els vincles afectius.

Per sortir a constel·lar davant del grup i amb persones del grup és essencial tenir clars els següents punts:

–       Problema que vols resoldre,  ha de ser un problema real i concret de la teva vida actual

–       Quins resultats t’agradaria obtenir

–       Quins fets significatius han succeït en la teva família? ( alguna mort, separació, avortament, guerres, etc )

La eficàcia d’aquesta metodologia  radica en gran part en la concreció inicial on estàs definint quin és el teu problema i quins resultats vols aconseguir.  A través de la constel·lació es pot posar de manifest el problema i entendre les causes del mateix i així poder restablir l’ordre necessari en el sistema per orientar a la persona cap al resultat desitjat. És aquí on li he trobat el paral·lelisme amb el Coaching on un cop definits el punt de partida i el futur desitjat es treballa amb els canvis necessaris per aconseguir-ho .

Les persones del grup escollides per representar el sistema, sense conèixer-lo actuen com si que n’estiguessin familiaritzats sobretot per l’explicació prèvia dels punts anteriors. Durant la constel·lació es produeixen moviments, i s’expressen frases o paraules amb la finalitat de que cada membre del sistema arribi a trobar el lloc que li permeti una major força cap a la vida.

L’exemple d’un noi que exposa la seva dificultat per obrir-se a una relació íntima ( problema) , el que vol aconseguir és emprendre una relació de parella ( resultat desitjat). A la pregunta de l’esdeveniment important de la seva família el noi explica que el seu pare va morir quan ell tenia 2 anys en un accident de tràfic.

La constel·lació es construeix amb diferents persones del grup, triades pel terapeuta o bé pel propi interessat ,que representen als membres de la família que es considerin rellevants, inclòs ell.

Un cop formada la constel·lació s’observen els moviments que es produeixen, les mirades entre els membres, si existeix tensió, les posicions que ocupen cada un d’ells. Es crea una energia i els membres que la representen es mouen i actuen pel que senten en aquell moment.

El terapeuta observa atentament, i fruit d’una gran experiència i  intuïció fa preguntes tant al client com als membres representants de la constel·lació. D’aquesta manera es van introduint nous membres si es creu necessari i es va mostrant el problema d’arrel que en aquest cas radicava en la resistència a rendir-se i l’adopció d’una actitud de gran fortalesa impedint així obrir el seu cor a una nova relació. No va ser una de les constel·lacions en les que es mostrés una posició final desitjada, el missatge va ser el de paciència i temps: “Tingues paciència amb tots aquells sentiments que encara no estan resolts dins del teu cor”, Joan Garriga

Per restablir l’ordre de l’amor en el sistema, el terapeuta invita als membres a dedicar unes paraules d’agraïment, amor, tendresa, ràbia, dolor, culpa o el que més convingui en la problemàtica existent . Per exemple en aquest cas el fill expressava al pare la seva ràbia i tristesa per haver marxat tant aviat quan ell encara el necessitava.

Hi ha constel·lacions on s’arriba a restablir l’ordre i en d’altres on pel motiu que sigui no és el moment, o bé els membres no estan preparats, i és que així mateix és la vida i hi ha un temps i un moment per a tot, i ens l’hem de donar   així com tenir paciència amb nosaltres mateixos i els nostres sentiments

Aquest primer contacte amb les constel·lacions m’ha revelat la importància de conèixer la pròpia història familiar i comprendre els llaços que s’estableixen entre els membres, sempre que això et porti a encarar-te cap a la vida i a les bones relacions, el que no pretenen les constel·lacions és crear problemes on no n’hi ha per tant si no creus necessari indagar-hi serà perquè no és el moment o no ho necessites.

També em quedo amb la idea de que quan no hem pogut tancar bé una història en relació a algun membre de la família, parella etc, allò es queda flotant i pot ser que estigui suposant una trava en la consecució dels nostres resultats desitjats.

Elisabet Mónaco Larrotcha