Aquest matí abans que em sonés l’alarma del mòbil he obert un ull i m’he llevat a buscar-lo, de nou al confortable llit he llegit l’email matiner d’una bona amiga l’assumpte del qual era: “Per la mountain coach” ; el missatge destil.la ànim amb el projecte de coaching en moviment mostrant-me l’entrevista d’avui de La Vanguardia a Juanjo Garbizu, publicista que ha publicat “Monterapia”, un llibre que proposa la muntanya com a via d’escap als problemes actuals .
Us adjunto l’entrevista ja que m’ha semblat molt certa i oportuna en relació a la interacció entre teràpia i muntanya i les avantatges que suposa la reflexió personal i connexió amb un mateix en un context muntanyenc i/o inspirador en el que et mantens en moviment per arribar a assolir un objectiu.
Durant l’últim any de carrera vaig anar a Paris d’ Erasmus i recordo que em caminava la ciutat d’una banda a l’altra, ara sé que era el meu moment de teràpia i reflexió de totes les noves experiències i reptes que estava vivint. Recordo que les visites que venien a veure’m vivien en pròpia pell aquesta necessitat de recórrer la ciutat a peu, així em vaig guanyar entre els més propers el nom de “correcaminos”.
A part de practicar muntanya he pogut viure l’experiència de fer trams del camí de Santiago amb la meva germana i la meva mare, és un regal el que trobes en cada etapa del camí quan el cansament s’apodera del teu cos però la teva ment t’ajuda a continuar.
És bonic quan persones t’envien articles o entrevistes o qualsevol cosa relacionada amb el que creuen que és quelcom que et fa vibrar, m’hi trobo sovint amb aquest tipus d’interaccions i des d’aquí ho vull agrair.
Que gaudiu de l’entrevista i continueu sempre caminant.
Elisabet Mónaco Larrotcha
Elisabet Mónaco 