Fa poc que he descobert la paraula DOULA i igual que em va passar en el seu dia amb la paraula COACH, m’ha semblat d’una sonoritat molt agradable i m’ha acabat d’encisar del tot quan he conegut el seu significat i tota l’aura que l’envolta.

DOULA ve del grec, i es referia a una dona esclava que servia a una altra dona, actualment s’ha estès el seu ús arreu del Món i el seu significat no té les connotacions negatives d’esclava, sinó el d’una dona que acompanya a una altra durant l’embaràs, el part i post part; la seva funció és oferir suport físic i emocional, estar al seu costat per resoldre possibles dubtes i ajudar-la a retornar al seu centre si durant el procés del part està patint. La Doula pot servir per a facilitar, amb els seus estudis, coneixements i experiències prèvies, que la vivència del part sigui més positiva i enriquidora per a la dona i la seva parella o acompanyant.

La formació de Doula encara no està reglamentada, però cada cop hi ha més persones que coneixen aquesta figura i als Estats Units està ja molt integrada. Aquí encara ens falta recorregut per a poder incloure amb normalitat la figura de la Doula i permetre que en parts a hospitals i clíniques pugui estar present. Actualment el percentatge de Doules és elevat en parts a casa o en cases de parts però en hospitals i clíniques resulta més complicat i s’ha de poder pactar prèviament.

La setmana passada vaig assistir a una xerrada de Penny Simkin, fisioterapeuta, escriptora, doula i especialista en educació per al part; és una dona de Seattle (Estats Units) amb més de 45 anys d’experiència en aquest àmbit. Estima que ha acompanyat a més d’11.000 dones i a les seves parelles durant el treball de part. https://www.pennysimkin.com/

En tres hores, va saber extreure de tota la seva àmplia experiència i d’una manera dolça i divertida les tècniques més importants a l’hora de viure el part. Ella és més aviat partidària dels parts naturals sense anestèsia, però afirma també que l’epidural és un gran invent i que si s’usa d’una manera conscient, pot ser molt beneficiós per a la dona en parts que s’allarguen o es compliquen.

La Penny, com a fisioterapeuta, va deixar anar una idea que em va semblar molt encertada i aplicable a diferents situacions: diu que quan una persona té por, les cèl·lules del seu cos reaccionen fent aparèixer l’estrés, el cos es tanca i es bloqueja. L’antídot? L’amor. Ella deia que si ens entreguem a l’experiència de donar a llum des de l’amor, el cos reacciona creant endorfines, i podem seguir sentint dolor però el podem acceptar i continuar donant el millor de nosaltres mateixos. En canvi, quan hi ha por és quan el dolor passa a ser patiment.

I vosaltres des d’on trieu viure els diferents reptes o situacions de la vida?

Elisabet Mónaco