Cada canvi que travessem en la nostra vida requereix un procés d’adaptació per a acostumar-nos a la nova situació i tornar-nos a sentir segurs. Durant aquest procés d’adaptació poden aparèixer pors, inseguretat, tristesa i altres emocions i reaccions inesperades la funció de les quals és fer de pont entre la zona coneguda i la nova situació. No podem estalviar aquest pas de transició i fins i tot és sa donar resposta i exterioritzar el que vius durant aquest període d’adaptació.
Per a un nen petit que comença el primer any a l’escola o llar d’infants suposa per a ell un canvi molt gran: surt d’un lloc conegut i protegit on es relaciona amb les persones que ha establert el primer vincle i a les que se sent aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda. A banda de la separació dels pares també haurà de viure un període d’adaptació al nou ambient que anirà descobrint a poc a poc, el nou espai que al principi potser el desorienti i li faci sentir-se perdut, a les noves persones que van a tenir cura d’ell durant el temps que estigui allà …
Les respostes dels nens durant aquest procés d’adaptació són molt diverses, van des de la tristesa, el plor, l’enuig, l’agressivitat a canvis en el comportament, el son, l’alimentació. No disposen de més eines per racionalitzar i posar en paraules tot el que els està passant i ho treuen de la forma més primària. De fet els experts diuen que el nen que més plora durant les primeres setmanes, és el que després millor s’adapta.
Per facilitar el procés d’adaptació es recomana seguir unes pautes:

•Que sigui gradual, és a dir no deixar de cop el primer dia el nen 6 hores seguides a l’escola. Es pot començar amb 1 hora al dia i conjuntament amb els pares, i anar augmentant progressivament
•És important que el petit entri en aquest nou espai amb els pares, d’aquesta manera ell se sentirà més segur. Igualment el primer contacte amb la mestra i els companys és a través i amb la companyia dels pares
•Estar atent als seus comportaments i reaccions, i anar adaptant-se al ritme del nen
•No introduir més canvis ni nous hàbits durant el període d’adaptació
•Parlar, explicar-los, dir-los que tornaràs a tal hora. Són petits però ho entenen tot
•Sempre dir-li adéu quan te’n vas. Mai marxar corrents perquè no et vegi, sinó quan s’adoni que no hi ets no ho entendrà i li generarà desconfiança

Els adults també ens enfrontem a processos de canvi que requereixen un temps d’adaptació per tornar-nos a sentir segurs: separació de parella, canvi de residència, canvi de treball …. i comptem amb una gran eina, el llenguatge. Poder posar en paraules el que sentim i ens passa, alleuja part del patiment.
Així que parla i expressa’t, amb un amic, amb un terapeuta, amb un familiar, amb un coach o amb el veí;) Recorda que qui més plora al principi és el que millor s’adapta després al canvi.

Bon cap de setmana!

Elisabet Mónaco