M´he proposat escriure com a mínim un cop a la setmana per intentar ser regular encara que sigui escriure sobre petites coses que faig o sento i que m’agrada compartir. Aquest cap de setmana passat vam fer una escapada a una casa rural ( Batilla) a Sant Joan de les Abadesses ( El Ripollés). Marxar fora els 4 sols a un lloc desconegut fins al moment, m’encanta. Vam encertar amb el lloc, una casa preciosa en un entorn idílic.

Només arribar vam banyar-nos com a bons pixapins al riu, vam sopar  formatges bons a la fresca, acompanyats per un bon vi blanc. Allargar el sobretaula després de sopar i anar a veure les vaques de la casa, la olor de muntanya al vespre, deixar que els nens «s’esbojarrin» una mica i anar tots 4 a dormir junts. Són aquestes coses diferents que fan especials aquestes sortides. No tot va ser idílic, evidentment hem tingut moments de crispació, i nosaltres que tots 4 tenim energia escorpiana, moltes vegades la intensitat del moment és de alt voltatge. L’energia escorpiana es caracteritza per ser intensa, de grans sentiments i també de ressentiments. És aigua estancada que conté allà tot el seu potencial transformador i de vida.  Bé,  que els moments de crispació, baralles i algún que altra crit no ens el va treure ningú. L’any demà vam fer una excursió al gorg de malatosca i ens hi vam banyar. Els peques es van distreure molt amb els cap grossos que hi havia, i tot i que és molt bonic s’ha de dir que estava ple de gent amb neveretes i entrepans. A la tornada el Max es torça el peu i no pot seguir caminant, així que una servidora l’agafa a coll fins a la casa i de camí s’hi queda dormit, cosa que fa que la sensació de pes de la criatura augmenti. Arribem a la casa i gaudim de piscina, aperitiu i barbacoa que el Dani prepara amb molt d’amor. Em regalen una hora de tranquilitat estirada i mig dormida a la muntanya mentres ells 3 juguen com a animalots a la piscina. Per la trada baixem al poble de Sant Joan de les Abadesses a comprar fruita a Ca el Nino i a travessar el pont vell. Parada obligada: Lydel , per comprar una de vi blanc i pa. Tornem a sopar formatges a la casa  i ens quedem tots rendits de nou.

L´any demà vam fer la ruta del ferro i del carbó en bici, veure pedalar la teva filla de 5 anys 20 km, amb les corresponents parades i queixes, és tot un orgull.

I fer-ho enmig d’un camí tant bonic va ser molt especial. Després un bon dinar i final del cap de setmana!

Durant les vacances ens passem més hores tots junts, és bonic però també tot un repte ja que fàcilment afloraran conflictes. Respirar i atravessar els moments!!