Elisabet Mónaco

Astrología y Coaching


Deja un comentario

Adaptació als canvis

vuelta-al-cole

Cada canvi que travessem en la nostra vida requereix un procés d’adaptació per a acostumar-nos a la nova situació i tornar-nos a sentir segurs. Durant aquest procés d’adaptació poden aparèixer pors, inseguretat, tristesa i altres emocions i reaccions inesperades la funció de les quals és fer de pont entre la zona coneguda i la nova situació. No podem estalviar aquest pas de transició i fins i tot és sa donar resposta i exterioritzar el que vius durant aquest període d’adaptació.
Per a un nen petit que comença el primer any a l’escola o llar d’infants suposa per a ell un canvi molt gran: surt d’un lloc conegut i protegit on es relaciona amb les persones que ha establert el primer vincle i a les que se sent aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda. A banda de la separació dels pares també haurà de viure un període d’adaptació al nou ambient que anirà descobrint a poc a poc, el nou espai que al principi potser el desorienti i li faci sentir-se perdut, a les noves persones que van a tenir cura d’ell durant el temps que estigui allà …
Les respostes dels nens durant aquest procés d’adaptació són molt diverses, van des de la tristesa, el plor, l’enuig, l’agressivitat a canvis en el comportament, el son, l’alimentació. No disposen de més eines per racionalitzar i posar en paraules tot el que els està passant i ho treuen de la forma més primària. De fet els experts diuen que el nen que més plora durant les primeres setmanes, és el que després millor s’adapta.
Per facilitar el procés d’adaptació es recomana seguir unes pautes:

•Que sigui gradual, és a dir no deixar de cop el primer dia el nen 6 hores seguides a l’escola. Es pot començar amb 1 hora al dia i conjuntament amb els pares, i anar augmentant progressivament
•És important que el petit entri en aquest nou espai amb els pares, d’aquesta manera ell se sentirà més segur. Igualment el primer contacte amb la mestra i els companys és a través i amb la companyia dels pares
•Estar atent als seus comportaments i reaccions, i anar adaptant-se al ritme del nen
•No introduir més canvis ni nous hàbits durant el període d’adaptació
•Parlar, explicar-los, dir-los que tornaràs a tal hora. Són petits però ho entenen tot
•Sempre dir-li adéu quan te’n vas. Mai marxar corrents perquè no et vegi, sinó quan s’adoni que no hi ets no ho entendrà i li generarà desconfiança

Els adults també ens enfrontem a processos de canvi que requereixen un temps d’adaptació per tornar-nos a sentir segurs: separació de parella, canvi de residència, canvi de treball …. i comptem amb una gran eina, el llenguatge. Poder posar en paraules el que sentim i ens passa, alleuja part del patiment.
Així que parla i expressa’t, amb un amic, amb un terapeuta, amb un familiar, amb un coach o amb el veí;) Recorda que qui més plora al principi és el que millor s’adapta després al canvi.

Bon cap de setmana!

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

¿Eres intro?

Timidez

Vivimos en una sociedad que premia más a las personas de carácter extrovertido y espontáneas que a las que son más introvertidas y reflexivas, aunque estas últimas abundan mucho, aproximadamente el 40% de la población estadounidense se siente así.

Se acostumbra a considerar la timidez como algo malo y aunque sí que es un patrón de comportamiento que te hace sentir incómodo podemos sacarle partido y aprovechar su poder.

De los rasgos que describen a las personas tímidas destacamos los siguientes:

•Son muy Reflexivas: Acostumbran a tener un mundo interno más intenso y le dan vueltas a las cuestiones. Para aprovecharlo como cualidad es importante enfocar las reflexiones para que sean productivas y no se queden como simples bucles o preocupaciones agobiantes.
•Son muy Observadoras: Seguramente la persona más tímida es la que más se fija en las conversaciones y está atenta a lo que expresan los demás del grupo. En un estudio de la Universidad Southern Illinois en Carbondale, los investigadores descubrieron que los individuos en edad universitaria que eran tímidos identificaban mejor las expresiones de tristeza y miedo en comparación con los que no eran tímidos.

•Les gusta escuchar: Aunque se puede asociar el ser una persona tímida en estar fuera de las conversaciones, no siempre se da este caso. De hecho las personas tímidas pueden ser los mejores integrantes de una conversación ya que como decíamos anteriormente están muy pendientes de lo que los demás dicen. Y además en cualquier conversación y sobretodo en relaciones de amistad tiene que haber alguien que hable y alguien que escuche.
Todas estas características son poderosas cualidades si les sabemos sacar partido y enfocarlas desde lo positivo. Así podemos redefinir a la persona tímida como aquella de naturaleza sensible y atenta y empezar a valorarla y asociarla con las connotaciones positivas que sin duda aportan a la sociedad.

Antes de definirnos como una persona tímida me gustaría os hicierais la siguiente pregunta:

¿Cómo sabes que eres una persona tímida?

A veces puede que sea únicamente una creencia limitante o una etiqueta que nos han adjudicado o bien un rol que hemos aprendido a desarrollar para adaptarnos a una dinámica familiar o grupal.

Dejando claro que ser tímido no es nada negativo, sí que os invito a que reviséis las bases de tal afirmación, pues os podéis encontrar con alguna sorpresa!

Y de creencias limitantes y revisiones de etiquetas me gustará hablar en el próximo post entrando en el apasionante mundo de la PNL.

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

La pràctica del Yoga

Yoga

Sembla que últimament s’ha posat de moda el ioga i és que realment aquesta tradicional disciplina física i mental originada a l’Índia proporciona un gran nombre de beneficis per als qui la practiquen.

A un nivell religiós el ioga aporta com a resultat la unió de l’ànima individual amb la divinitat; per als que tenen una visió més espiritualista apunten que el resultat és la percepció que el jo és espiritual i no material; i per als més racionalistes el ioga aporta benestar físic i mental.

Sigui com sigui el que sí que està demostrat és que el ioga com a sistema holístic que treballa en tots els plans, ajuda a millorar el nostre estat de salut.

A nivell físic enforteix els músculs i ossos, augmenta l’energia vital i millora la flexibilitat i l’equilibri. En practicar ioga habitualment propiciem que el cos alliberi les toxines i el preparem per estar més fort davant d’estímuls externs.

Altres dels beneficis físics que aporta:

•Ajuda també a mantenir el pes òptim i a modelar el cos
•A través de la producció d’endorfines i la relaxació, ajuda a disminuir el dolor causat per certes condicions físiques
•Ens ensenya a respirar millor, la qual cosa augmenta la salut en els nostres òrgans
•Manté la columna vertebral jove, i la postura recta
•Ajuda a disminuir l’envelliment evitant l’estrès i ajudant a netejar el cos de toxines
•Treballa el sistema immunològic, el sistema digestiu, el sistema respiratori

A nivell mental la pràctica meditativa i conscient calma la ment i fa que estiguem emocionalment i mentalment més estables i forts.

Altres beneficis a nivell mental:

•Pot ajudar a combatre la depressió i a donar un sentit de propòsit
•Ens fa més resistents a l’estrès i ens ajuda a manejar l’ansietat
•Aclareix la ment i ajuda a portar l’atenció al moment present
•Ajuda a dormir millor
•Facilita la concentració i la presa de decisions
•Contribueix al pensament positiu
•Augmenta l’autoestima i la capacitat de creure en nosaltres mateixos

Hi ha diferents tipus de Ioga, alguns més calmats i meditatius, d’altres més dinàmics i actius. Cadascú pot provar i escollir el tipus amb què es troba més a gust i afí.

També hi ha ioga específic per a embarassades, per a les mares amb el nadó, ioga per fer amb parella, ioga per a nens i més modalitats adaptades a diferents moments vitals.

Aquesta pràctica mil · lenària s’ha adaptat als ritmes ràpids i diversos d’aquesta societat occidental per aportar un espai de llum que propicia la trobada amb un mateix.

El setembre és un bon mes per començar noves activitats, us animo que proveu el tipus de ioga que més us cridi per connectar amb els seus múltiples beneficis.

Bon retorn a les rutines i bona pràctica!

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

Los cambios y el feng shui

Se inicia un nuevo año y con él nuevos propósitos y objetivos personales, pero hoy queremos escribir sobre objetivos personales que se pueden lograr a través de algo tan sencillo como observar el espacio en el que trabajamos, dormimos, comemos…en definitiva, donde vivimos. Desde el ámbito del coaching y la terapia procuramos indagar dentro de uno mismo para poner orden y sentir con claridad qué es lo que queremos, lo que nos hace sentir bien. Tan importante es la armonía interna como la externa, la del entorno donde vivimos, y para favorecer a esta última disponemos de una herramienta China milenaria denominada Feng Shui. Yo he tenido la oportunidad de aplicarla en mi casa y me ha aportado mucha paz y algunos resultados sorprendentes.

yin-and-yang-and-feng-shui-culture

El Feng Shui estudia el entorno donde vives o trabajas y propone unos cambios con el fin de lograr objetivos y de potenciar la energía a favor de los habitantes de la casa, despacho o cualquier espacio habitable. Es importante elegir bien la persona experta para hacer el estudio y los cambios, hay diferentes estilos y maneras de hacerlo: una es desde el miedo, son aquellas personas que te dicen que un espacio negativo puede llegar a generar una enfermedad. Personalmente este estilo no me gusta, prefiero hacer los cambios de un espacio desde la confianza en que estos ayudarán a mejorar el bienestar y la energía. Nosotros elegimos Arquimias para hacer el estudio de feng shui en casa, y lo recomiendo a todo el mundo que esté interesado. El proceso consta de varias visitas a la casa en las que la profesional va proponiendo cambios:

Lo primero que se valora es que no haya ninguna geopatía que pase por puntos de la casa donde nos pasamos muchas horas (cama, sofá, escritorio…). Una geopatía es una zona del terreno en la que, debido a la concurrencia de uno o varios factores ambientales (líneas de agua subterráneas, contaminación electromagnética, emanaciones de gas…), no se logran los niveles mínimos energéticos requeridos para considerarla saludable para vivir o trabajar en ella.
Si hay algún espacio importante de la casa por donde pasa una geopatía se proponen, siempre que sea posible, cambios con el fin de evitarla; en nuestro caso cambiamos de lugar la cama y los sofás, puesto que había una geopatía muy importante.
El segundo paso es calcular el número Kua de las personas que conviven en la casa. El número Kua se calcula a través de la fecha y año de nacimiento y nos da la información de qué orientaciones son favorables o desfavorables para cada persona. Con este input también se proponen cambios para que todos los habitantes estén en una posición favorable.
A continuación y con la información de la última fecha del año en que se hicieron obras en la casa y las diferentes orientaciones, se calculan las estrellas de cada espacio de la casa. Las estrellas son una combinación de números que dan información de la energía que hay. La persona experta te propone en este caso diferentes “tratamientos” para potenciar la energía positiva o bien disminuir la desfavorable que pueda haber en cada espacio.
Para terminar se hacen unas recomendaciones de tonos, colores y plantas, todo ello pensando en favorecer la energía de los habitantes o lograr objetivos.
Para mí fue un placer hacer una cata de lo que es el feng shui y poderlo aplicar en casa. Durante 3 meses vas realizando los cambios y comprobando si te funcionan y generan bienestar o no y personalmente puedo decir que, desde que lo realizamos, estamos mucho más confortables y con la tranquilidad de que estamos cuidando y potenciando nuestro bienestar.

¡Os invito a que os preguntéis qué objetivos os habéis propuesto para este 2014 y en qué medida el espacio de casa o del trabajo puede influir en lograrlos!

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

DOULA: Por o Amor?

Fa poc que he descobert la paraula DOULA i igual que em va passar en el seu dia amb la paraula COACH, m’ha semblat d’una sonoritat molt agradable i m’ha acabat d’encisar del tot quan he conegut el seu significat i tota l’aura que l’envolta.

-doula

DOULA ve del grec, i es referia a una dona esclava que servia a una altra dona, actualment s’ha estès el seu ús arreu del Món i el seu significat no té les connotacions negatives d’esclava, sinó el d’una dona que acompanya a una altra durant l’embaràs, el part i post part; la seva funció és oferir suport físic i emocional, estar al seu costat per resoldre possibles dubtes i ajudar-la a retornar al seu centre si durant el procés del part està patint. La Doula pot servir per a facilitar, amb els seus estudis, coneixements i experiències prèvies, que la vivència del part sigui més positiva i enriquidora per a la dona i la seva parella o acompanyant.

La formació de Doula encara no està reglamentada, però cada cop hi ha més persones que coneixen aquesta figura i als Estats Units està ja molt integrada. Aquí encara ens falta recorregut per a poder incloure amb normalitat la figura de la Doula i permetre que en parts a hospitals i clíniques pugui estar present. Actualment el percentatge de Doules és elevat en parts a casa o en cases de parts però en hospitals i clíniques resulta més complicat i s’ha de poder pactar prèviament.

La setmana passada vaig assistir a una xerrada de Penny Simkin, fisioterapeuta, escriptora, doula i especialista en educació per al part; és una dona de Seattle (Estats Units) amb més de 45 anys d’experiència en aquest àmbit. Estima que ha acompanyat a més d’11.000 dones i a les seves parelles durant el treball de part. https://www.pennysimkin.com/

En tres hores, va saber extreure de tota la seva àmplia experiència i d’una manera dolça i divertida les tècniques més importants a l’hora de viure el part. Ella és més aviat partidària dels parts naturals sense anestèsia, però afirma també que l’epidural és un gran invent i que si s’usa d’una manera conscient, pot ser molt beneficiós per a la dona en parts que s’allarguen o es compliquen.

La Penny, com a fisioterapeuta, va deixar anar una idea que em va semblar molt encertada i aplicable a diferents situacions: diu que quan una persona té por, les cèl·lules del seu cos reaccionen fent aparèixer l’estrés, el cos es tanca i es bloqueja. L’antídot? L’amor. Ella deia que si ens entreguem a l’experiència de donar a llum des de l’amor, el cos reacciona creant endorfines, i podem seguir sentint dolor però el podem acceptar i continuar donant el millor de nosaltres mateixos. En canvi, quan hi ha por és quan el dolor passa a ser patiment.

I vosaltres des d’on trieu viure els diferents reptes o situacions de la vida?

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

La Música

La música, sigui quin tipus de música sigui, és el fidel amant que ens acompanya en els nostres diferents estats d’ànim i fins i tot els modifica. A qui no li ha passat que durant una temporada ha escoltat un CD o un grup amb molta intensitat, associant a la música uns certs sentiments, i quan al cap d’un temps l’escolta de nou, totes aquelles sensacions i emocions es tornen a reviure? Les revius amb menys intensitat, per sort o per desgràcia, però connectes de nou amb aquella època. Podríem dir doncs que la musica evoca, transporta, transforma, acompanya i, si es tractés d’una píndola o medicament, escriuríem en les contraindicacions que pot crear addicció i que és delicat escoltar-la en els anomenats moments de “mals d’amor”.

post-musica

La música és tan infinita que mai s’acaba, i per molt que tinguem les nostres cançons preferides, cada dia en podem afegir de noves al nostre repertori, de nous països, ritmes i colors. Amb les noves tecnologies és més fàcil conèixer nous grups i tipus de música; amb eines com ara spotify es pot saber el que està escoltant en aquell moment una persona, es poden fer llistes de reproduccions i compartir-les.

El que és bonic de la música és que la pots crear tu mateix, amb una guitarra i un cançoner es poden esgarrapar 4 cordes i crear un clima ideal per compartir amb quatre amics. A qui no li ha passat pel cap, sense ser professional de la música, voler aprendre a tocar la guitarra, el piano o algun instrument senzill? Aquí us deixo algunes de les cançons que m’han acompanyat en alguns moments i amb la intenció amb les que les utilitzo jo:

GIVE LOVE , MC YOGUI:

Estat d’ànim: Estic una mica baixeta i em fa tot mandra..
Intenció Positiva de la cançó: Aixeca’t del llit! Avui serà un gran dia! La vida és bonica! Tot anirà bé!

TODO CAMBIA, Mercedes Sosa:

Estat d’ànim:Entre melancolia i felicitat
Intenció Positiva de la cançó: Confiança en la vida, la vida és canvi

SUMMER of ’69 Bryan Adams:

Estat d’ànim: Em menjo el Món! “Subidón subidón”!
Intenció Positiva de la cançó: Menja’t el Món! “Subidón subidón”!

ONG NAMO, Snatam Kaur:

Estat d’ànim: El meu cap no para, estic estressada i cansada
Intenció Positiva de la cançó: Calma, relax, respira, temps per mi

NOTHING COMPARES 2 U, Sinéad O’Connor:

Estat d’ànim: Estic confusa, entre trista i enfadada
Intenció Positiva de la cançó: Recolliment, estar trista i enfadada és lícit, no t’enganxis a l’emoció però deixa-la sentir una estona i que se’n vagi.

I les vostres cançons, quines són?

Aquelles que us han acompanyat en moments crucials i que aneu escoltant de tant en tant amb una intenció terapèutica?

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

Entre la idea ( ? ) i la creació ( ….)

Durant les vacances és el moment de deixar aparcades les rutines que ens acompanyen durant l’any i explorar diferents ritmes, experiències i estratègies que ens poden aportar maneres més creatives de percebre la realitat o de solucionar problemes.
La paraula creativitat deriva de “creare” ( llatí) que vol dir engendrar o tenir fills; la paraula va tardar en incorporar-se al diccionari ja que temps enrere es creia que estava relacionada només a entitats divines i no amb la capacitat humana.
Segons la psicologia cognitiva es parla d’una definició de creativitat que relaciona sobretot dues paraules: l’originalitat i la utilitat o el valor social d’allò que es genera.

“Una corazonada es la creatividad tratando de decirte algo”
– Frank Capra

Quan parlem de creativitat hi ha dos conceptes que són bàsics: el procés creatiu i les persones creatives.
Els processos creatius tenen a veure amb qüestions que emocionen el creador, on hi ha un alt contingut de compromís personal, entrega, interès i motivació. En algun moment del procés creatiu apareix el que es denomina insight o intel•ligència sobtada on a la persona se li acut una solució poc tradicional.
Els teòrics parlen de diversos elements que han d’estar presents en el procés creatiu:
o Originalitat: ser capaços de pensar de manera diferent de la tradicional
o Fluïdesa d’idees: poder tenir una successió d’idees diferents, moltes vegades recolzades en les anteriors però de manera que no existeixi un estancament
o Flexibilitat: capacitat de veure les coses des d’un altre angle
o Independència: capacitat de les persones de no anar seguint un líder, ni seguint una idea que ja està proposada i acceptada en general. El ser independent té a veure amb una gran seguretat personal i confiança en les nostres pròpies idees.

Què distingeix a les persones creatives?
Hi ha persones rígides que fan el mateix cada dia i hi ha persones que fan coses diferents i s’atreveixen a prendre riscos. Com són aquestes persones? Posarem l’exemple de Thomas Alva Edison, inventor de la bombeta i que era un nen que als 12 anys venia diaris i caramels en un tren, però com que era molt inquiet va decidir crear una petita impremta dins del tren, i així va crear el primer diari que s’editava i es venia dins del tren. Però la seva inquietud el va portar a fer, a part del diari, un laboratori de química i un dia li va sortir malament un experiment i va generar un incendi. A partir de l’incendi i no se sap si per l’explosió que va generar o pels cops que va rebre del conductor del tren va perdre molta audició. Ell que era una persona molt positiva va decidir que això era una avantatge, ja que el permetria concentrar-se en els seus invents. Va morir als 84 anys i tenia més de 1.000 patents, va dedicar moltes energies a la telegrafia i invents de l’electricitat.

“Trata a los demás como si fueran lo que deberían ser y los ayudaras a convertirse en lo que son capaces de ser.”–Goethe

IMG_2024

Què caracteritza a les persones creatives?
o La seva gran flexibilitat: poden canviar d’opinió, poden fer servir de manera dinàmica una idea
o Són persones a qui els agrada molt aprendre i es senten molt satisfetes aprenent sempre de diferent tipus de coses.
o Són molt tolerants a l’ambigüitat i a la incertesa.
o I sobretot són molt persistents, es concentren i treballen molt i dediquen molt de temps a dominar el camp que els interessa. Això té relació amb “la norma dels 10 anys”; s’ha comprovat per exemple que els grans compositors, escultors, pintors, creadors en general tarden 10 anys a dominar el seu camp i no és fins que ha passat aquest període que obtenen les seves grans produccions. I això també es troba relacionat amb el que es denomina “la regla de les 10.000 hores”, i és que per exemple en grups com The Beatles hi ha un període de 10.000 hores per consolidar un bon domini i des d’aquí llançar-se a la fama i ser veritablement únics en el seu camp.
Això implica molt de treball i molta suor. Ja ho deia Thomas Alva Edison que la gran part d’invencions creatives són fruit de l’esforç i la perseverança i no d’una il•luminació.

I vosaltres a què esteu dedicant les vostres hores de vacances?

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

Processos

Recordo quan els cocreadors em van presentar el projecte enblanco & co, llavors ja estava força avançat i vaig poder percebre la il•lusió i l’esforç que hi havia al seu voltant. Justament jo feia molt poc que estava embarassada i també amb molta il•lusió emprenia una nova etapa i em semblava fantàstic començar a col•laborar també en el projecte. enblanco & co ja ha sortit a la llum i jo tot just estic a mig camí de l’embaràs i el que estic aprenent, entre d’altres coses, és a viure en el present i a acceptar que cada esdeveniment succeeix al seu propi temps.

“No corras, vete despacio, que a donde tienes que llegar es a ti mismo.” — Juan Ramón Jiménez

El coaching també és un procés on es pretén que la persona que el rep doni a llum el millor de si mateix aconseguint l’objectiu que s’havia proposat. I tant important és el resultat obtingut com tots els canvis que es van generant durant el procés per arribar-hi; és més, la suma de tots aquests canvis són el que conformen el resultat final, i aquesta premissa la podem extrapolar a qualsevol esdeveniment, projecte o procés personal.

“Los acontecimientos suceden, las acciones se llevan a cabo… pero nadie hace nada. El Todo lo hace todo.” — Buda

Acontecimientos

Tot nou projecte en el que ens embranquem o decidim crear passa per diverses etapes i evoluciona, ja sabem que el procés és molt important i cal gaudir d’ell, però això no treu que ens fem moltes preguntes: com anirà el resultat final? sortirà tot bé? estem enfocant bé aquest tema? També es passa per diferents estats, des de l’eufòria, l’alegria i la inspiració a la saturació, pors i dubtes. Per això crec tan necessari i important generar les accions adients per a fer les coses el millor possible, com confiar en un mateix i en la pròpia vida.

Per a conèixer més el projecte us adjunto la web:
http://www.enblancoandco.com/

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

Videojobs

Em fa molta il•lusió presentar-vos un projecte en el qual col•laboro i que segur facilitarà el procés de totes aquelles persones que estan buscant treball així com també la tasca de les empreses a l’hora de reclutar nous talents. Es tracta de VIDEOJOBS, un projecte creat per un grup de joves entusiastes del sector audiovisual que creuen que una imatge en moviment pot revolucionar el món laboral.
Un videocurrículum és una peça audiovisual de durada breu en la qual la persona transmet informació sobre la seva formació i experiència laboral a la vegada que és capaç de comunicar altres atributs com el domini d’idiomes, la presència, proximitat i emocions que en un currículum tradicional resulten impossibles de mostrar.
A la vegada, es tracta d’una eina que permet a l’usuari comptar amb un valor afegit durant un procés de selecció que l’ajudarà a diferenciar-se de la resta de participants.
Aquest grup e joves vol adaptar el món laboral a aquest món de constant circulació d’informació, on el paper del vídeo com a canal de comunicació ha anat prenent protagonisme a un gran ritme.

video-cv

El projecte s’ha engegat amb 3 possibles opcions a triar per l’usuari interessat:
Express: L’usuari concerta una sessió de gravació de 20 minuts amb l’equip i rep el seu videocurrículum en el format acordat al cap de 24 hores.
Premium: Durant la preparació de la gravació l’usuari participa en una sessió de coaching que li permetrà explotar al màxim les seves capacitats comunicatives i que l’ajudarà a endreçar els atributs que vulgui mostrar de la forma més convenient. El candidat participarà en una gravació d’uns 50 minuts
i rebrà el seu videocurrículum post- produït en 48-72 hores.
Golden:Videocurriculums fets a mida per tal de poder respondre a les necessitats de cada usuari

Us convido a visitar la web i a crear el vostre videocurriculum!

http://videojobs.cat/

Elisabet Mónaco


Deja un comentario

Connectant punts: Mediació

Estic vivint la oportunitat de formar part de l’equip de Mediació Sanitària de l’hospital de Terrassa, realitzant unes pràctiques a les que hi he accedit a través de la “connexió de punts”, concepte que vaig escoltar d’una ponència d’un dels grans lluitadors i inspiradors dels nostres temps:
“No puedes conectar los puntos mirando hacia adelante; solo puedes hacerlo mirando hacia atrás. Así que tienes que confiar en que los puntos se conectarán de alguna forma en el futuro. Tienes que confiar en algo, tu instinto, el destino, la vida, el karma, lo que sea. Porque creer que los puntos se conectarán luego en el camino te dará la confianza de seguir tu corazón, incluso cuando te conduce fuera del camino trillado y eso hará toda la diferencia” Steve Jobs

Els punts que m’han portat a connectar amb la mediació, es podrien enumerar de la següent manera: indagació sobre habilitats personals innates, proximitat del coaching i la mediació, consulta astrològica, conèixer una persona en el moment adequat i seguir la intuïció de que resseguint aquests punts, la línea resultant tindria sentit dins la inquietud d’alinear-me amb la pròpia missió de vida.
Des de petita que m’he inclinat molt sovint cap a una postura mediadora tant a nivell personal ( família, amics) com professional, tractant de buscar el punt d’acord entre les parts en conflicte amb l’objectiu de restablir l’harmonia el més aviat possible, cosa que es reflectia abundantment a la meva carta astral on, segons l’astròloga a qui vaig consultar, tenia molta presència del signe Libra en una posició que indicava una gran necessitat d’harmonia en la meva vida, i professionalment ho relacionava amb treballs entorn la mediació. Vull afegir que de la consulta astrològica hi va haver varies coses que no em van ressonar però justament el tema de l’harmonia i la mediació sí em va entrar. En un primer moment vaig pensar que el coaching ja contribuïa a facilitar l’harmonia a les persones que feien un procés, però al cap de pocs dies quan la idea de la mediació encara ressonava dins meu, vaig conèixer per casualitat ( o causalitat? ) a la Directora de l’Observatori de Mediació de la Universitat de Barcelona que em va facilitar el poder entrar a treballar uns mesos a la Unitat de Mediació de l’hospital de Terrassa, amb un equip de persones genial, desenvolupant un treball que m’agradarà resumir-vos a continuació, juntament amb les eines que usen i els objectius pels quals treballen.

Connectant Punts

Connectant Punts

La mediació és un procés en què una tercera persona neutral intervé amb la finalitat de facilitar l’enteniment entre les parts implicades en un conflicte, és un procés voluntari i en el que no hi ha guanyadors ni perdedors. La figura del mediador és la d’un professional que provinent de disciplines diferents s’ha especialitzat en comunicació, conflictologia i sistemes no contenciosos de resolució de conflictes per tal de gestionar positivament les diferències que ens enfronten.

Les Institucions de Salut, com organitzacions integrades per persones amb diferents valors, percepcions, necessitats i interessos, constitueixen un entorn d’interrelacions on fàcilment es poden generar situacions de conflicte.
Des de la Unitat de Mediació de l’hospital es pretén difondre el missatge de que el conflicte no ha de ser viscut com un problema, sinó com un senyal d’alerta que s’ha de tenir en compte perquè esdevingui un motor de canvi efectiu i positiu. Des de la mediació, el conflicte s’entén com la visió divergent d’una mateixa realitat viscuda com a incompatible entre sí.

La unitat de mediació ofereix una gestió constructiva de les diferències que confronten a les persones que formen la institució ( professionals, pacients..), per tal de viure-les com a una oportunitat de millora, a través de:
• Processos de mediació
• Assessorament
• Coaching
• Dinàmiques de consens grupal
• Tallers de formació i sensibilització
• Tècniques combinades

Aquests processos van dirigits als professionals (personal de l’hospital en casos entre companys, equip/s, amb usuaris…) i a usuaris externs relacionats amb l’hospital(pacients, empreses relacionades…)

A nivell de línees d’actuació, la unitat es centra bàsicament en 3 :
Prevenció, on es treballa tant a nivell grupal, com interpersonal o individual per tal d’abastir a les persones de més eines i habilitats assertives que afavoreixin la millora de les seves relacions i climes laborals, a través de diferents eines:
• Difusió pel foment de cultura de pau ( és la filosofia o valor més important de l’hospital a nivell de relacions humanes)
• Formació – sensibilització
• Assessorament /coach
• Consens grupal
En el marc de la gestió directa, quan es detecta l’existència d’un conflicte obert i totes les parts estan d’acord i prou madures per tractar-lo com a tal, es treballa a través de:
• Mediació
• Consens grupal
• Assessorament/coach
• Formació – intervenció
En l’etapa de seguiment, es treballa en els casos en que s’ha dut a terme una mediació o alguna activitat global d’equip, conscients de la dificultat i les etapes que es passen fins a superar un nou estadi, en l’acompanyament al canvi volgut per les parts.

És un servei, el de la Unitat de Mediació, que hauria d’estar integrat dins de qualsevol sistema ( en aquest cas hospital) on hi conviuen diferents persones ( metges, infermeres, pacients, auxiliars) amb un objectiu comú (oferir el servei de salut a la població) ,concretament el sector sanitari hi està molt necessitat d’aquest espai neutral on poder comunicar-se, treballar eines personals i resoldre o prevenir possibles conflictes existents.

He pogut observar la proximitat que hi ha entre el coaching i la mediació, ambdues eines pretenen elevar el nivell de consciència dels implicats per saber en quin moment estan i quins són els seus objectius futurs, així com el compromís de passar a l’acció i fer els canvis necessaris per aconseguir-ho, amb l’acompanyament del Coach o Mediador.

Dibujo

De moment el traç de la línea m’ha portat fins aquí, ja veurem com continua, el que és segur, és que l’actitud d’un mateix i el estar alerta al que la vida t’ofereix, conformen un % molt elevat del que esdevindrà en un futur.
Triem doncs l’actitud oberta i positiva i estiguem desperts per sentir quin ha de ser el pròxim pas.

Elisabet Mónaco Larrotcha