Mañana es mi cumpleaños, cumplo 37. Ya desde hace unos 5 años cuando se acerca la fecha de mi cumpleaños me voy a consultar a un astrólog@ para ver los puntos más importantes del año, para ver de qué va a ir el año o qué temáticas van a ser relevantes .

Cada año la tierra recorre durante los 365 días la vuelta al sol hasta volver a llegar al mismo lugar exacto ( el sol en grados y signo)  al del día de nacimiento, y es en ese momento dónde se toma la «foto» del cielo con los planetas en los distintos signos y casas y se plasma en la carta lo que se llama la Revolución Solar. 

Según como están ubicados los planetas en signos y casas ( que menos el sol que si coincide exactamente, el resto de planetas probablemente estén en otros signos y casas que en la carta natal) y también según el Ascendente, se puede hacer una lectura con la intención de remarcar posibles temas importantes que van a surgir durante el año, o si por ejemplo es un buen año para viajar , o para casarse, o para apostar por la carrera profesional o más bien para quedarse en casa y cuidar de los otros etc etc etc.

Antes de profundizar en la revolución solar escribiré otro post explicando los puntos más importantes a la hora de analizar una carta astral ( planetas, signos, casas, ascendente, aspectos..)

A parte de la revolución solar siento que va a ser un año REVOLUCIONARIO a muchos niveles:  tanto  a nivel personal, interpersonal como a nivel más global y colectivo ( ya se puede ver todo el movimiento tanto local como mundial que se está generando entorno a las grandes estructuras de poder)

Ahora a celebrarlo y a empezar esta nueva vuelta al sol con muchas  ganas y agradecida por todo lo que soy y por todo lo que me rodea!

No vem saber deixar-nos anar.

Ho vem intentar.

Però com a imants, ens vam tornar a trobar.

Aquell espai que ens vam donar, però, és l’aire que necessitàvem per empendre la segona part del viatge junts.

MATINS estressants en els que no vols que els nens arribin tard a l’escola i els poses pressa i deixes de fer-los les carícies i els petons que necessitem tots.

TARDES  cansades en les que ho vols tenir tot sota control i qualsevol cosa t’irrita, i puges el to de veu més del que t’agrada.

M’agradaria poder estar sempre connectada amb mi i amb els meus fills , però a vegades no sé ven bé què passa que ens desconnectem i les coses comencen a anar de mal a pitjor, i comencen els plors, els crits i després els perdó, ho sento. T’estimo.

Com poder anticipar-nos a tardes o matins que ja veus que s’estan torçant? Com poder reconduir-ho sense arribar a situacions que ens fan patir a tots?

Posant ‘hi consciència i voluntat  cada cop trobes més recursos per evitar-les, però encara de tant en tant succeeixen i et sacsegen i fan treure aquell volcà que no ens agrada.

I després ve aquell sentiment de culpa de #malamadre

FOTO: Tarda de vacances passejant per Ger, olor a pluja, sense presses, gaudint de la llum del vespre, amb llibertat, sense obligacions, nens feliços, pares amb paciència, connectats. #enyorança

Darse cuenta de lo que a uno le pasa es imprescindible y el primer paso para poder cambiar emociones, pensamientos o situaciones que nos hacen sufrir. Poner conciencia y no querer escapar del momento que nos habla de lo que sentimos. Ahí en ese momento que nos incomoda y que muchas veces echamos el piloto automático y nos salimos de esa carretera como sea, ahí es cuando parando, frenando, descifrando mensajes, llegamos al fondo de la cuestión.  Y luego de este paso lo que viene es que nuestra visión se amplia y vamos y nos sentimos más livianos por la vida.

Aún con el alma viva y descansada, con mis ojos en sus paisajes, con la tranquilidad de la vida,

vuelvo a la ciudad, a la rutina, al trabajo y a la planificación.

.

.

.

Cuánto te he echado de menos, rutina.

Cuánto voy a tardar en quererte apartar?

No hay mejor lugar que el estar con uno mismo para no querer estar en otro sitio.

M´he proposat escriure com a mínim un cop a la setmana per intentar ser regular encara que sigui escriure sobre petites coses que faig o sento i que m’agrada compartir. Aquest cap de setmana passat vam fer una escapada a una casa rural ( Batilla) a Sant Joan de les Abadesses ( El Ripollés). Marxar fora els 4 sols a un lloc desconegut fins al moment, m’encanta. Vam encertar amb el lloc, una casa preciosa en un entorn idílic.

Només arribar vam banyar-nos com a bons pixapins al riu, vam sopar  formatges bons a la fresca, acompanyats per un bon vi blanc. Allargar el sobretaula després de sopar i anar a veure les vaques de la casa, la olor de muntanya al vespre, deixar que els nens «s’esbojarrin» una mica i anar tots 4 a dormir junts. Són aquestes coses diferents que fan especials aquestes sortides. No tot va ser idílic, evidentment hem tingut moments de crispació, i nosaltres que tots 4 tenim energia escorpiana, moltes vegades la intensitat del moment és de alt voltatge. L’energia escorpiana es caracteritza per ser intensa, de grans sentiments i també de ressentiments. És aigua estancada que conté allà tot el seu potencial transformador i de vida.  Bé,  que els moments de crispació, baralles i algún que altra crit no ens el va treure ningú. L’any demà vam fer una excursió al gorg de malatosca i ens hi vam banyar. Els peques es van distreure molt amb els cap grossos que hi havia, i tot i que és molt bonic s’ha de dir que estava ple de gent amb neveretes i entrepans. A la tornada el Max es torça el peu i no pot seguir caminant, així que una servidora l’agafa a coll fins a la casa i de camí s’hi queda dormit, cosa que fa que la sensació de pes de la criatura augmenti. Arribem a la casa i gaudim de piscina, aperitiu i barbacoa que el Dani prepara amb molt d’amor. Em regalen una hora de tranquilitat estirada i mig dormida a la muntanya mentres ells 3 juguen com a animalots a la piscina. Per la trada baixem al poble de Sant Joan de les Abadesses a comprar fruita a Ca el Nino i a travessar el pont vell. Parada obligada: Lydel , per comprar una de vi blanc i pa. Tornem a sopar formatges a la casa  i ens quedem tots rendits de nou.

L´any demà vam fer la ruta del ferro i del carbó en bici, veure pedalar la teva filla de 5 anys 20 km, amb les corresponents parades i queixes, és tot un orgull.

I fer-ho enmig d’un camí tant bonic va ser molt especial. Després un bon dinar i final del cap de setmana!

Durant les vacances ens passem més hores tots junts, és bonic però també tot un repte ja que fàcilment afloraran conflictes. Respirar i atravessar els moments!!